Una veu femenina ens dóna la benvinguda. És “la veu que ens demana que apaguem els mòbils abans de començar la funció”, però també és “la veu que ens demana que premem dos cops almohadilla o que deixem el missatge després del senyal”. Aquesta veu, incorporant el paper de mestra de cerimònies, ens acompanya en un passeig a través de les ones per assistir a un variat laberint de converses telefòniques, reflex clar dels nous hàbits, usos i costums a què ens ha portat la dictadura de la telefonia mòbil.

Fitxa artística:

Text: Marc Rosich
Direcció: Andrea Segura
Ajudant de direcció: Raquel Tomàs

Intèrprets:
La dona wireless: Cristina Gamiz
La noia bershka: Clara Galí
La mujer habitat: Alicia González Laa
El chico fnac: Jordi Andújar
L’home h&m: David Vert

Il·luminació: Paula Miranda i Matias Marcé
Vestuari: Bàrbara Glaenzel
Escenografia: Sebastià Brosa
Espai sonor i projeccions: Álex D. Capo
Producció executiva: Íngrid Marin

Una coproducció de Teatre Obligatori, Festival LOLA – Trama Teatre i Sala Beckett
Amb el suport de Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)

Agraïments: Antonio Calvo, Luis Martí, Lucas Vallejos, Victòria Szpunberg i AREAtangent.

Party line és un teatre de veus, veus que dialoguen a cegues, sense que els seus interlocutors arribin a veure’s mai les cares.

 

Party Line - 012